Aquesta pàgina només està disponible en castellà. Veure-ho en castellà
El Toro, a l'Alt Palància, va tindre un poblat ibèric, va viure sota el senyoriu de Xèrica i des del 1550 va pertànyer als monjos jerònims de Sant Miquel dels Reis fins a la desamortització de 1837.
A la Penya de les Majades hi ha un assentament ibèric (250 aC) amb restes de l'Edat del Bronze. Hi ha camins empedrats que podrien ser vies romanes, i el 1995 van aparéixer teules i maons a la Foia de Santo Domingo que podrien ser d'una vil·la rústica d'entre els segles II i IV.
Entre el 1228 i el 1232 hi va haver incursions aragoneses a la zona. El 18 de juny de 1257, segons Francisco Aguilar, Terol va renunciar als seus drets sobre El Toro, Pina i Barracas, que van quedar subordinades a Xèrica. El 28 de novembre de 1260 Jaume I va concedir privilegis a la població cristiana i mora d'El Toro i de les seues alqueries, i el 20 de febrer de 1403 Martí I els va confirmar amb jurisdicció absoluta i exempció de lleuda i peatge.
Alfons V va donar el feu al seu germà Joan el 30 de gener de 1417, i el 1432 el va adquirir Francisco Zarzuela, tresorer d'Aragó. El 1518 els hereus de Zarzuela van vendre els seus drets al comte d'Aranda. El 26 d'octubre de 1550 el duc va morir sense fills i va deixar el senyoriu als monjos jerònims del monestir de Sant Miquel dels Reis, que el van regir fins a la desamortització de 1837.
El 30 d'agost de 1885 la junta municipal va informar d'una epidèmia de còlera, i el 1912 la fil·loxera va afectar els vinyars. Durant la guerra civil l'exèrcit republicà es va distribuir pel terme, amb refugis, un camp d'aviació i polvorins.
Text redactat per Zona Zero TV a partir de fonts públiques; les dates antigues varien segons els autors. Fonts: El Toro (Hispanopedia, basado en Wikipedia, CC BY-SA). Comprovat el 3/11/2026.
