Història de Vinaròs

Orígens

Allò més antic és el poblat ibèric del Puig, encara que no està provat que hi haja continuïtat amb la població actual. El nom vindria de l'àrab, i al segle XIII una alqueria de Peníscola vora la mar es coneixia com a Beni-Al-Arus.

La carta pobla

Després de la conquesta de Peníscola per Jaume I el 1233, el 29 de setembre de 1241 es va donar la carta pobla i el poblat cristià va rebre el nom de Bynalaroç. Durant un temps va dependre del castell de Peníscola, igual que Benicarló, fins a independitzar-se.

Edat Moderna

Al segle XVI Vinaròs va participar en les Germanies a favor de la Corona i el 1540 va obtindre el títol de vila. El seu port era important, amb drassanes on es construïen grans navilis, i el 1609 per ell va embarcar part dels més de 15.000 moriscos expulsats del Regne. Durant segles va patir atacs de pirates barbarescos, d'ací les torres de vigilància com la «torreta dels moros», hui en ruïnes.

Segles XIX i XX

Cap al 1850 tenia 9.341 habitants. Isabel II li va donar el 1862 el títol de Molt Noble i Lleial Vila i Alfons XII el de ciutat el 1881. La primera pedra del port actual es va posar el 9 de febrer de 1866 i es va inaugurar el 1875. El 15 d'abril de 1938 la va ocupar el bàndol revoltat.

Patrimoni

Destaquen l'església arxiprestal de l'Assumpció (segle XVI), la de Sant Agustí, hui auditori, l'ermita de Sant Gregori (segle XVIII) i el museu Casa Membrillera, dedicat a la pesca.

Cronologia

29 de setembre de 1241

Carta pobla de Vinaròs.

1540

Obté el títol de vila.

1609

Embarquen pel seu port moriscos expulsats.

1862

Títol de Molt Noble i Lleial Vila.

1866-1875

Construcció del port actual.

1881

Títol de ciutat.

15 d'abril de 1938

Ocupació pel bàndol revoltat.