Aquesta pàgina només està disponible en castellà. Veure-ho en castellà
La Vilavella, a la Plana Baixa, és el nucli antic del qual va nàixer Nules: té un santuari hispanoromà i un castell musulmà, i va ser repoblada després de l'expulsió dels moriscos.
Es conserva un santuari hispanoromà, excavat el 1979, al cim de la muntanya de Santa Bàrbara. La localitat és d'origen romà i va ser nucli fundacional de l'actual Nules. En època musulmana es va construir un castell que va reunir la població dispersa, i a la primavera de 1238 la població del castell es va rendir a Jaume I.
A començaments del segle XIII es va fundar la Pobla Nova de Nules, i el nucli antic va continuar dient-se Vilavella de Nules. La baronia es va donar a Guillem de Montcada cap a 1250-1251 i el 1314, extingit el senyoriu dels Montcada, va passar a Gilabert de Centelles.
El 1609 es va expulsar la població morisca i el 1611 Cristòfol de Centelles, marqués de Nules, va repoblar la vila amb 29 caps de família. El 1715 tenia 310 habitants; la població va créixer fins al 1990 i des d'aleshores baixa, sobretot per l'envelliment.
Text redactat per Zona Zero TV a partir de fonts públiques; les dates antigues varien segons els autors. Fonts: Villavieja (Castellón) (Hispanopedia, basado en Wikipedia, CC BY-SA). Comprovat el 2/11/2026.
