Aquesta pàgina només està disponible en castellà. Veure-ho en castellà
Vilanova d'Alcolea, a la Plana Alta, té restes ibèriques i romanes, i la Via Augusta creuava el seu terme. Va ser repoblada per Calatrava el 1244.
Els primers vestigis són assentaments ibèrics al Puig Pedró i abundants restes romanes, com els Gastells i la Masia del Senyor. La Via Augusta creuava el terme de nord a sud i el 1992 es van descobrir restes de l'estació romana d'Ildum. El nucli urbà actual coincideix amb una xicoteta població fortificada àrab, Alcolea («Al Calaf», xicotet castell).
Va ser reconquerida l'11 de maig de 1235 i va quedar en poder de Blasc d'Alagó. Després va passar a l'Orde de Calatrava, que la va repoblar i li va donar carta de població el 13 de febrer de 1244. El 1293 el Temple la va vincular al castell de Peníscola, li va donar la condició de vila i el nom de Vilanova d'Alcolea. Després de la supressió del Temple va passar a Montesa i el 1324 va canviar de la jurisdicció aragonesa a la valenciana. Al segle XVI va pertànyer al duc de Sogorb, i el cens de 1911 va registrar 2.081 habitants.
Text redactat per Zona Zero TV a partir de fonts públiques; les dates antigues varien segons els autors. Fonts: Villanueva de Alcolea (Hispanopedia, basado en Wikipedia, CC BY-SA). Comprovat el 2/11/2026.
