Història de Vila-real

Abans de la vila

Els voltants guarden restes eneolítiques, ibèriques i romanes. L'ocupació musulmana de la Plana de Borriana va deixar topònims i alqueries, però la ciutat d'hui no existeix com a tal fins a la conquesta cristiana.

Una vila reial

Jaume I va fundar Vila-real el 20 de febrer de 1274 per a afermar el territori acabat de conquerir, al costat de Borriana. Des del principi va ser «vila reial»: va tindre representació a les Corts i a la Diputació del Regne, i dret al penó reial quadribarrat.

Edat Moderna

Al segle XV i a començaments del XVI hi va haver xocs amb els mudèjars veïns i la vila va participar activament en les Germanies. Al segle XVI va morir al convent del Roser fra Pasqual Baylón, i el seu sepulcre va despertar una gran devoció. Entre 1566 i 1675 es va ampliar l'horta de regadiu. El 1706, en plena Guerra de Successió, hi va haver un combat a les muralles amb més de cinc-cents morts, i al segle XVIII la població es va multiplicar per quatre i van aparéixer les primeres indústries tèxtils.

Taronja i ceràmica

A la segona meitat del segle XIX es va impulsar el cultiu comercial de la taronja. Després de la Guerra Civil, empresaris locals van instal·lar fàbriques de rajoles, hui la principal font d'ingressos. El 1938 la ciutat va passar a dir-se Villarreal de los Infantes; el 1982 va tornar la fórmula bilingüe Villarreal/Vila-real i el 2006 es va adoptar oficialment només Vila-real. El 1985 es va segregar Alqueries.

Patrimoni

Entre els seus monuments destaquen la basílica de Sant Pasqual, l'església arxiprestal de Sant Jaume, el pont de Santa Quitèria, la plaça de la Vila i la torre Motxa.

Cronologia

20 de febrer de 1274

Jaume I funda Vila-real.

1566-1675

S'amplia l'horta de regadiu.

1706

Combat a les muralles en la Guerra de Successió.

1938

Passa a dir-se Villarreal de los Infantes.

1985

Alqueries se segrega de Vila-real.

2006

S'adopta oficialment el nom Vila-real.