Aquesta pàgina només està disponible en castellà. Veure-ho en castellà
La Vall d'Uixó guarda una de les empremtes humanes més antigues de la província, a la cova de Sant Josep, i entre les seues senyes d'hui hi ha el riu subterrani navegable i el passat industrial del calçat.
La cova de Sant Josep mostra ocupació des del Paleolític superior, amb pintures rupestres cap al 16.000 aC segons la font consultada. A l'Edat del Bronze hi hagué llogarets fortificats a les muntanyes i en època ibèrica van existir la ciutat de la Punta d'Orleyl, amb quatre línies de muralles, i el poblat de Sant Josep, amb muralla i torres.
En època romana l'economia va ser agrícola i es va construir l'aqüeducte de Sant Josep. Als segles VI i VII hi ha una necròpolis hispanovisigoda amb 66 individus. El nom és d'origen àrab; en aquella etapa es van alçar el castell d'Uixó (segle X) i la torre de Benizahat (segle XII).
Jaume I va conquerir el lloc el 1238 i el 1250 es va atorgar la carta pobla. El 1436 Alfons el Magnànim va cedir la localitat al seu germà Enric, dins del règim senyorial. Després de l'expulsió dels moriscos el 1609 va arribar una repoblació cristiana.
Al XVIII la població va créixer i es van formar el Poble de Dalt i el Poble de Baix, que el 1860 es van unir en una plaça central. Al segle XX, després de l'emigració dels primers anys, es va desenvolupar la indústria del calçat, amb més de quatre mil treballadors en una sola empresa, juntament amb els cítrics. A finals dels seixanta les coves de Sant Josep rebien més de dos-cents mil visitants a l'any.
Text redactat per Zona Zero TV a partir de fonts públiques; les dates antigues varien segons els autors. Fonts: Vall de Uxó (Hispanopedia, basado en Wikipedia, CC BY-SA). Comprovat el 1/11/2026.
