Aquesta pàgina només està disponible en castellà. Veure-ho en castellà
Sogorb, capital de l'Alt Palància, és ciutat ducal des de 1459 i seu d'una diòcesi des d'època visigoda. La seua història va unida als seus bisbes i ducs i a una catedral que es va començar al segle XIII.
Allò més antic és del Paleolític mitjà, i a l'Edat del Bronze hi hagué assentaments estables al turó de Sopeña. Durant molt de temps es va identificar amb l'antiga Segòbriga, però hui es pensa que aquesta estava a Saelices (Conca). En època visigoda Sogorb va ser seu episcopal sufragània de Toledo.
En època andalusina la ciutat va viure el seu primer esplendor. El 1225 Zayd Abu Zayd es va fer feudatari de Jaume I i el 1238 Sogorb va ser base per a la conquesta de València. Les obres de la catedral van començar el 1246.
El 1435 es va crear el senyoriu de Sogorb per a l'infant Enric i el 1459 Joan II d'Aragó va concedir el títol de ciutat ducal. Al segle XVII el ducat va passar als ducs de Medinaceli. El 1608 es van expulsar els moriscos, amb la conseqüent pèrdua de població, i el 1620 Felip IV s'allotjà al castell.
El 1612 es va construir l'església de Sant Martí i el 1695 la de Sant Joaquim i Santa Anna. El 1791 va començar l'ampliació neoclàssica de la catedral. Amb uns 2.682 habitants el 1713, la població va arribar a uns 5.428 el 1787.
El 1858 el municipi va adquirir el palau ducal, hui ajuntament. El 1960 es va crear la diòcesi de Sogorb-Castelló i el 2005 es va obrir el Museu de l'Oli.
Text redactat per Zona Zero TV a partir de fonts públiques; les dates antigues varien segons els autors. Fonts: Segorbe (Hispanopedia, basado en Wikipedia, CC BY-SA). Comprovat el 1/11/2026.
