Aquesta pàgina només està disponible en castellà. Veure-ho en castellà
Peníscola és una ciutat emmurallada sobre un penyal que s'endinsa en la mar. Va ser port de fenicis i grecs, fortalesa templera i, durant uns anys del segle XV, seu d'un papa: Benet XIII, el Papa Luna.
Els jaciments de Poaig i Els Barrancs indiquen poblament ibèric dels ilercavons. Per mar van arribar fenicis i grecs, que la van anomenar Quersoneso, i després cartaginesos, romans i bizantins. El nom actual deriva de la llatinització d'aquell nom.
Jaume I la va assetjar dos mesos el 1225 sense prendre-la. El 1233 la va ocupar per una conquesta pacífica, amb pactes que respectaven els costums musulmans, i el 28 de gener de 1251 va donar la carta de població a fur de València.
Entre 1294 i 1307 es va alçar el castell templer sobre l'antiga alcassaba àrab, a impuls de Berenguer de Cardona i Arnau de Banyuls. Pere Martínez de Luna, Benet XIII, va entrar a Peníscola el 21 de juliol de 1411, va convertir el castell en seu pontifícia i hi va morir el 23 de maig de 1423. El seu successor Climent VIII, Gil Sánchez Muñoz, va governar entre 1424 i 1429, i la seua renúncia va posar fi al cisma.
Les muralles renaixentistes, dissenyades per Giovanni Battista Antonelli, es van acabar el 1578. En la Guerra de Successió la ciutat va aguantar un setge de dos anys i Felip V li va concedir després el títol de ciutat.
El 2 de febrer de 1812 la va conquerir el mariscal Suchet i el 25 de maig de 1814 la va recuperar Francisco Javier de Elío després d'un intens bombardeig. El port pesquer es va acabar el 1922. Després de la Guerra Civil el turisme es va convertir en la seua activitat principal, i ha sigut escenari de pel·lícules com El Cid.
Text redactat per Zona Zero TV a partir de fonts públiques; les dates antigues varien segons els autors. Fonts: Peñíscola (Hispanopedia, basado en Wikipedia, CC BY-SA). Comprovat el 1/11/2026.
