Aquesta pàgina només està disponible en castellà. Veure-ho en castellà
Onda és una vila de la Plana Baixa, als peus de la serra d'Espadà i vora el Millars, amb uns 25.800 habitants. La seua història es llig en el castell que domina el casc antic, en la moreria i en les capes de gent que hi van viure durant més de dos mil anys, fins a convertir-se en una de les grans capitals europees del taulell.
Les restes més antigues són del Neolític i de l'Edat del Bronze, i en època ibèrica el poblament ja és clar. Les fonts locals recorden el nom de Sepelaco per a aquest nucli, que amb Roma va passar a dir-se Sepelaci. La cronologia municipal situa en el 214 aC l'arribada dels romans, amb Quint Marci i Publi Corneli.
Amb l'islam, Onda s'assenta com a nucli estable cap a començaments del segle XI, amb el castell com a cor del poble. Cap al 1090-1092 la va prendre el Cid, segons la tradició del Cantar, tot i que va tornar a mans musulmanes uns anys després. Les fonts no es posen d'acord en la data exacta, com passa amb tantes dates antigues.
Jaume I va conquerir la vila cap al 1237 (altres autors diuen entre 1238 i 1242). El 1242 va donar el castell a la seua esposa, dona Violant d'Hongria, i el 4 de maig de 1248 es va signar la carta pobla a favor de Raimon de Bocona, Guillem de Rocafort i 300 pobladors; algunes fonts donen el 28 d'abril.
Des d'aleshores els musulmans van eixir del recinte emmurallat i van formar la Moreria, el barri de fora de les muralles on van continuar vivint. Cristians, jueus i musulmans van compartir la vila durant segles, fins a l'expulsió dels jueus el 1492 i la dels moriscos el 1609.
A l'Edat Mitjana Onda va canviar diverses vegades de mans: el 1280 es va permutar amb l'Orde d'Amposta, el 1298 va passar a l'Hospital i el 1319 a l'Orde de Montesa. El 1393 una concòrdia entre Joan I i Montesa va tornar a repartir els drets sobre la vila. Era també plaça de mercat: el 1267 es va autoritzar la fira de Sant Miquel.
El 1467 un incendi va arruïnar l'església parroquial. El 1512 Ferran el Catòlic va donar la vila a Alfons d'Aragó; el 1526, durant les Germanies, Onda va ser quarter del duc de Sogorb, i el 1550 es va fundar el convent de la Puríssima. Després de l'expulsió dels moriscos, el 1616 la vila va aconseguir representació a les Corts del Regne, i el 1727 van començar les obres de l'actual església de l'Assumpció.
Els francesos van entrar a Onda el 2 d'octubre de 1811, hi van tornar el 1812 i se'n van anar el 5 de juliol de 1813. En la primera guerra carlina va passar per ací Cabrera (1836), el castell va quedar desmantellat el 1838 i l'any següent es va fortificar la població.
El 1842 Tales es va separar d'Onda i el 1849 hi vivien 4.517 persones. El 1890 va arribar el tren de vapor entre Onda i el Grau de Castelló, i el 1897 es va instal·lar una fàbrica elèctrica.
Primer els cítrics i sobretot després la ceràmica van moure l'economia i van convertir Onda en un gran centre tauleller. El 1925 es va crear l'Escola Provincial de Ceràmica. Als anys cinquanta i seixanta la població es va quasi duplicar amb l'arribada d'immigrants del sud d'Espanya, i en el que va de segle ha tornat a créixer amb famílies de Romania, del Magrib i de Sud-amèrica.
El castell, anomenat de les «tres-centes torres» per les de la seua muralla (de la qual quasi només queda el Portal de Sant Pere, de 1578), el va comprar el 1919 el pare Elies Sendra. El 1936 va cremar l'església parroquial i la vila va ser bombardejada; el 1963 es va tancar el ferrocarril.
Text redactat per Zona Zero TV a partir de fonts públiques; les dates antigues varien segons els autors. Fonts: Historia de Onda (Ayuntamiento de Onda) · Onda (Castellón), Wikipedia · Murallas de Onda, Fortificaciones de España. Comprovat el 1/11/2026.
