Aquesta pàgina només està disponible en castellà. Veure-ho en castellà
Moncofa és un poble costaner de la Plana Baixa, abans de marjals i pescadors, amb una història marcada per la Guerra Civil. La seua carta pobla es va atorgar al castell d'Onda.
En època romana va ser lloc de pas vora la Via Augusta, en un territori de marjals. La Crònica de Jaume I conta que el lloc de la ràpita es deia Màcofa en temps dels musulmans. La carta pobla es va donar al castell d'Onda a Bernat Mestre i 37 pobladors més, amb els costums de Barcelona; el document és de finals de desembre de 1253 o de 1254.
Entre 1330 i 1340 es va construir la muralla sota Pere IV. A la tardor de 1423 va arribar a la platja la imatge de Santa Maria Magdalena. El 1609 es van expulsar els moriscos des del Grau. L'església parroquial es va alçar el 1698 sobre una altra de 1329 i es va concloure el 1796.
Fins a la primera meitat del segle XX la pesca va ser important. El 1936 el poble va quedar quasi destruït a la Guerra Civil, i a l'abril i el maig de 1939 la platja es va usar com a camp de concentració amb almenys 3.500 presoners republicans. Entre 1941 i 1944 es van reconstruir l'església, l'ermita i altres edificis.
Text redactat per Zona Zero TV a partir de fonts públiques; les dates antigues varien segons els autors. Fonts: Moncófar (Hispanopedia, basado en Wikipedia, CC BY-SA). Comprovat el 1/11/2026.
