Aquesta pàgina només està disponible en castellà. Veure-ho en castellà
Xèrica, a la vora del Palància, va tindre durant segles senyors propis i va arribar a donar nom a un ducat. El seu castell i les seues torres mudèjars recorden una història de fronteres, camí reial i guerres.
Hi ha restes neolítiques a la cova dels Ferrers, assentaments ibèrics al recinte del castell i el nombre més gran de restes romanes de la comarca, entre elles làpides. El 5 de febrer de 1235 la va prendre l'exèrcit cristià de Guillem de Montgrí, sense expulsar la població musulmana, i el 1249 es va donar la carta pobla.
El 1255 Jaume I va cedir la vila a Teresa Gil de Vidaure i al seu fill, i aquell mateix any va fer passar el camí reial per Xèrica. Diversos senyors la van dominar fins que el 1479 va tornar a la Corona; el 1537 Carles I va concedir el senyoriu al duc de Calàbria. Al segle XVIII Felip V va crear el ducat de Llíria i Xèrica per al duc de Berwick.
La torre de les Campanes, d'estil mudèjar, es va alçar el 1634. Al segle XIX, durant les guerres carlines, el castell es va fortificar i després va ser assaltat i desmantellat. La Guerra Civil va deixar molts danys.
Text redactat per Zona Zero TV a partir de fonts públiques; les dates antigues varien segons els autors. Fonts: Jérica (Wikipedia, CC BY-SA). Comprovat el 1/11/2026.
