Aquesta pàgina només està disponible en castellà. Veure-ho en castellà
Culla, al cim de l'Alt Maestrat, va ser cap d'una àmplia baronia i seu de la Setena de Culla. Del castell queden ruïnes que dominen el nucli medieval.
Blasc d'Alagó va reconquerir Culla el 1233 i l'11 de maig de 1235 Jaume I li va donar la vila i el castell. El 1244 Guillem III d'Anglesola i Constança d'Alagó van donar la carta de població, i el 12 de juny de 1264 Jaume I va dictar sentència a favor d'Anglesola en la seua disputa amb Blasc II d'Alagó el Jove.
El 1303 Anglesola va vendre Culla i els seus dominis al Temple per 500.000 sous jaquesos. Després de la dissolució del Temple per Climent V el 1312, les possessions van passar des de 1317 a Montesa, que va conservar Culla fins al segle XIX. Al segle XIV es va formar la Setena de Culla, que va funcionar fins a mitjan XIX.
Al XVIII es va construir l'església actual i l'ermita de Sant Cristòfol. El castell va ser destruït al XIX durant la primera guerra carlina, i «la Presó», antic graner del Comanador, va servir de presó.
Text redactat per Zona Zero TV a partir de fonts públiques; les dates antigues varien segons els autors. Fonts: Culla (Hispanopedia, basado en Wikipedia, CC BY-SA). Comprovat el 1/11/2026.
