Aquesta pàgina només està disponible en castellà. Veure-ho en castellà
Les Coves de Vinromà, a la Plana Alta, va ser cap d'una setena i de l'encomanda major de Montesa, i el 1421 va acollir les Corts del Regne.
El poblament és molt antic: hi ha pintures rupestres al barranc de la Valltorta i a la cova del Mas d'Abad es van trobar materials de l'Edat del Bronze. El 1233 la crònica de Jaume I menciona el castell com a objectiu abans de la conquesta de València, i el 1235 el rei va donar la vila i el castell a Blasc d'Alagó.
Després de la mort de Blasc, el rei va cedir el castell a l'Orde de Calatrava; va passar després a Artal d'Alagó, que va encarregar el repoblament a Mateu Huguet i altres segons la carta pobla. El 1294 Jaume II va donar la vila al Temple, i dissolta aquesta orde va passar a l'Hospital. El 1317 es va crear l'Orde de Montesa, últim senyor d'aquestes terres.
El 1347 la vila es va sumar a la Unió de nobles valencians contra Pere IV i va ser castigada. Al segle XV va ser cap de l'Encomanda Major, en lloc de Culla, i el 1421 s'hi van reunir les Corts del Regne, que després es van traslladar a Sant Mateu. El castell, d'origen musulmà, està hui totalment arrasat.
Text redactat per Zona Zero TV a partir de fonts públiques; les dates antigues varien segons els autors. Fonts: Cuevas de Vinromá (Hispanopedia, basado en Wikipedia, CC BY-SA). Comprovat el 2/11/2026.
