Aquesta pàgina només està disponible en castellà. Veure-ho en castellà
Castelló de la Plana, capital de la província, va nàixer en dos temps: primer al cim de la Magdalena, vora un castell musulmà, i després a la plana, on Jaume I va autoritzar traslladar el poble a mitjan segle XIII.
La primera població es va assentar al cim de la Magdalena, a l'empara del Castell Vell, també anomenat castell de Fadrell. Aquell «castell xicotet» medieval va donar nom a la ciutat, que des de 1290 es va imposar amb la forma Castelló.
Jaume I va donar permís per a baixar a la plana el 8 de setembre de 1251, data que es pren com a fundació del nucli actual; la tradició parla de 1252, i les fonts citen també 1239 i 1272.
La primera referència oficial en castellà a «Castellón» és de 1609, i la fórmula «Castellón de la Plana» es va generalitzar al segle XVIII.
Al juliol de 1837 va resistir un setge carlí de tres dies, i al novembre d'aquell any Isabel II li va concedir el títol de ciutat. El 1876 Alfons XII hi va afegir el de «Constant».
L'economia va passar de l'agricultura (cítrics, arròs, cànem) a la indústria: taulells, química i refinament de petroli. La ciutat va créixer de pressa i sense massa ordre. El 1991 va nàixer la Universitat Jaume I.
Text redactat per Zona Zero TV a partir de fonts públiques; les dates antigues varien segons els autors. Fonts: Castellón de la Plana (Hispanopedia, basado en Wikipedia, CC BY-SA). Comprovat el 1/11/2026.
