Aquesta pàgina només està disponible en castellà. Veure-ho en castellà
Borriana és una ciutat de la Plana Baixa, vora la mar, la història de la qual va de la mà de la taronja i del port. Va ser una de les primeres places que Jaume I va prendre als musulmans en terres valencianes, i d'aquell setge va nàixer bona part de la seua identitat.
El terme guarda empremtes d'èpoques molt diferents: un dolmen neolític, el jaciment fenici de Vinarragell, plomes ibèriques de les necròpolis d'Orleyl i el Solaig i la casa-torre de Carabona, d'època romana. El Museu Arqueològic Municipal reuneix peces des del Mesolític fins a l'Edat Mitjana.
La població musulmana, la Medina Alhadra, va assolir la plenitud cap al segle IX i estava envoltada per una muralla circular. D'ací arranca el nucli urbà actual.
El 1233 Jaume I va conquerir la plaça, un pas decisiu cap a València, i aquell mateix any es data la carta pobla. A mitjan segle XIV el picapedrer Bertomeu Bataller va alçar el campanar, i el 1348 Pere IV va concedir a la vila afegir una franja blava i tres corones a la seua senyera.
El 1542 Carles I va ampliar els privilegis de la vila en reconeixement a la postura antigermanada dels seus càrrecs durant les Germanies. Les muralles es van mantindre senceres fins al segle XVII i després es van enderrocar perquè la població pogués créixer.
El 1901 la reina regent, en nom d'Alfons XIII, li va concedir el títol de ciutat. L'economia es va recolzar en el taronger i en la indústria citrícola, i l'auge de la taronja va portar a construir el port, que hui es dedica sobretot a la pesca. A la Guerra Civil el campanar va ser dinamitat i més tard reconstruït.
Text redactat per Zona Zero TV a partir de fonts públiques; les dates antigues varien segons els autors. Fonts: Burriana (Hispanopedia, basado en Wikipedia, CC BY-SA) · Siege of Burriana (Wikipedia). Comprovat el 1/11/2026.
