Aquesta pàgina només està disponible en castellà. Veure-ho en castellà
Benicàssim, a la Plana Alta, va passar de ser una baronia de masies disperses a un dels pioners del turisme a Espanya, amb les seues viles d'estiueig i el sobrenom de «Biarritz valencià».
El castell de Montornés va ser un important senyoriu àrab. Jaume I el va prendre el 1233 i el 29 de novembre de 1242 el va donar, amb les seues terres, al seu escrivà Pere Sanç. Les baronies de Benicàssim i Montornés van canviar de mans sovint; el 1416 Alfons V la va donar al bisbe de Vic, el 1467 Joan II la va traspassar a Joan Pagès, i després va passar a Nicolau de Casaldúc i per herència a Violant de Casaldúc.
El 9 de setembre de 1603 Violant de Casaldúc va donar la carta pobla per a repoblar una zona castigada per corsaris i berberescos, amb poc èxit: només es van formar quatre xicotets nuclis. El 1769 Francesc Pérez Bayer va impulsar la fundació d'una església, construïda entre 1769 i 1776, que va reunir els veïns dispersos en masies i va ser decisiva per a formar el poble.
Des de 1850 el creixement va ser notable. El 1887 l'enginyer Joan Coloma va construir la primera vila d'estiueig, i famílies de València van alçar després les seues residències. A la Guerra Civil les Brigades Internacionals van usar les viles com a hospital, amb fins a 1.200 llits, fins a la seua evacuació el 1938. Entre els anys seixanta i noranta va arribar una forta construcció d'apartaments.
Text redactat per Zona Zero TV a partir de fonts públiques; les dates antigues varien segons els autors. Fonts: Benicasim (Hispanopedia, basado en Wikipedia, CC BY-SA) · Historia de Benicàssim (Turismo de Benicàssim). Comprovat el 2/11/2026.
