Antiguitat
Hi ha presència humana des de l'Edat del Bronze i nombrosos jaciments ibèrics, com Montmirà i el Tossal de les Foies. De l'època romana queden un assentament rural i les termes de Santa, dels segles I a IV, descobertes el 2004.
Aquesta pàgina només està disponible en castellà. Veure-ho en castellà
L'Alcora és coneguda arreu del món per la seua lloça: el 1727 el comte d'Aranda hi va fundar una Reial Fàbrica de lloça i porcellana. Abans havia sigut terra d'ibers i romans, i cap del castell d'Alcalatén.
Hi ha presència humana des de l'Edat del Bronze i nombrosos jaciments ibèrics, com Montmirà i el Tossal de les Foies. De l'època romana queden un assentament rural i les termes de Santa, dels segles I a IV, descobertes el 2004.
El castell d'Alcalatén es va construir entre els segles X i XIII. El 24 de juliol de 1233 el van conquerir les forces de Ximénez d'Urrea i el 31 de desembre de 1305 es va donar la carta pobla de l'Alcora. El 1306 Jaume II va concedir un mercat setmanal, els dimecres, i el 1418 una concòrdia amb Llucena va repartir terres i va establir que s'enderrocara la fortalesa.
El 1725 el novè comte d'Aranda va heretar el castell d'Alcalatén i el 1727 va fundar la Reial Fàbrica de lloça i porcellana. Amb la desaparició de la casa d'Aranda, la fàbrica va entrar en declivi el 1798.
El 21 de març de 1838 hi va haver un enfrontament entre isabelins i carlins de Cabrera al fortí de Sant Cristòfol. El 1876 l'Alcora va perdre la capitalitat del partit judicial a favor de Llucena, i als anys seixanta del segle XX va passar a ser una localitat majoritàriament industrial.
Text redactat per Zona Zero TV a partir de fonts públiques; les dates antigues varien segons els autors. Fonts: Alcora (Hispanopedia, basado en Wikipedia, CC BY-SA). Comprovat el 1/11/2026.