Prehistòria i antiguitat
Cap al 9000 aC hi ha indústria lítica epipaleolítica a la cova dels Diablets. També apareixen restes eneolítiques, ibèriques i romanes, entre elles una necròpolis amb un escarabeu egipci i ceràmica púnica i grega.
Aquesta pàgina només està disponible en castellà. Veure-ho en castellà
Alcalà de Xivert reuneix en un sol terme una fortalesa templera, una costa turística (Alcossebre) i un poble d'interior. El seu nom ha anat canviant: de «Chisbert» a Alcalá de Chivert, i des de 1996 oficialment Alcalà de Xivert.
Cap al 9000 aC hi ha indústria lítica epipaleolítica a la cova dels Diablets. També apareixen restes eneolítiques, ibèriques i romanes, entre elles una necròpolis amb un escarabeu egipci i ceràmica púnica i grega.
Les muralles de la fortalesa i la medina de Xivert són dels segles X al XII. El 1234 el Temple va donar carta pobla a la població musulmana de Xivert, el 1251 es va fundar l'assentament cristià d'Alcalà i el 1330 es va donar la segona carta de població d'Alcossebre. Després del Temple, l'encomanda va passar a Montesa i el 1592 a la Corona.
El 1547 el poble va rebutjar un atac de pirates barbarescos, i el 1586 un altre contra la torre de guaita del Cap i Corb, alçada el 1427. El 1632 es van unir a Alcalà Xivert i Santa Magdalena de Pulpis, i el 1663 Alcossebre. El 1736 es va col·locar la primera pedra de l'església de Sant Joan Baptista.
Santa Magdalena de Pulpis es va segregar al segle XIX. El 1900 hi havia més de 6.000 habitants. Als setanta es va estendre el regadiu i va arribar l'auge turístic de la costa.
Text redactat per Zona Zero TV a partir de fonts públiques; les dates antigues varien segons els autors. Fonts: Alcalá de Chivert (Hispanopedia, basado en Wikipedia, CC BY-SA). Comprovat el 1/11/2026.